Per què un centpeus?

sonrisa
Un centpeus passejava content
Fins que un gripau burleta
Li digué: «Explica'm, en quina ordre mous les potes?»
Li va omplir de dubtes fins a tal punt
Que va caure exhaust en el camí
Sense saber com córrer.
«El dilema del centpeus», atribuït a Katherine Craster (1841–1874).


Aquest petit poema infantil dona nom a un fenomen psicològic denominat «efecte o síndrome del centpeus» o «hiperreflexió», plantejat pel psicòleg George Humphrey (1889–1966), l’any 1923. Per això també es coneix com a «llei d'Humphrey».

Llavors, què és l'efecte del centpeus? Podria resumir-se en dues paraules: pensar massa. Aquest fenomen apareix quan una activitat que normalment executem de manera automàtica o inconscient es veu interrompuda perquè en prenem consciència d'allò que estem fent o intentem explicar (o explicar-nos) com la portem a terme. Per exemple, si algú es concentra a pensar detingudament en com es nua la corbata pot perjudicar la realització de la tasca.

Quan ens dediquem a escriure, traduir, interpretar o qualsevol altra activitat creativa, sobreanalitzar-ho tot en excés i qüestionar cada pas que fem, i els dubtes i les pors que això comporta, ens pot provocar un bloqueig molt difícil de superar.

Si parlem de somiar…

En el món oníric, la presència d'un centpeus significa que et preocupes desproporcionadament, que li dones massa volta a les coses (et resulta familiar aquest sentiment?). És el que ens passa a moltes persones quan cerquem un canvi de rumb, quan continuem en una feina que no ens omple, però no sabem quin pas donar per canviar. I si tot surt malament? Si no aconsegueixo guanyar prou diners? I si d'aquí a un any o dos haig de tornar a aquell sector laboral que ja no suporto?

Somiar amb un centpeus significa que has de deixar de preocupar-te i has de posar-te en marxa. Avança, pas a pas, dia a dia, observa com el camí que vas traçant i permet que aquest recorregut alliberi la ment de dubtes per un futur que mai és real.

Disciplina en la constància, i constància en la disciplina

Les persones que integrem Ciempiés creiem en això que la pràctica fa la perfecció (o gairebé, perquè també creiem que la perfecció no s'aconsegueix mai, i això ens impulsa voler millorar). Creiem en l'esforç i en què la repetició constant d'una tasca que ens apassiona és el secret per a triomfar. Tornar automàtica aquesta tasca fins que no siguem conscients de l'esforç que implica és la clau per a aconseguir el virtuosisme en qualsevol àrea (no només en les pel·lícules de karate).

Tenir talent és una base important, però no és el fonamental.

Contagiar-nos de creativitat

«La creativitat és contagiosa. Passa-la», diu la frase que s'atribueix a l’Albert Einstein. Tot i que, aquesta cita té tuf d'apòcrifa: no s'ha provat mai que el físic hagi dit això. No obstant això, és una idea que ens agrada. En definitiva, què és un taller sinó una oportunitat per a contagiar-nos de la creativitat dels altres i compartir la pròpia?

Les persones que formem part de Ciempiés tenim la convicció que el treball col·laboratiu i l'intercanvi d'idees ens enriqueixen, ens inspiren, ens carreguen d’energia, ens conviden a jugar i a divertir-nos. I aquesta és, per nosaltres, la clau de l'èxit: recuperar el riure i l'alegria, reconquerir l'esperit lúdic, reivindicar el gaudi, celebrar cada pas que donem.

Això és el que et proposem en Ciempiés. T'esperem. Posa en marxa la teva creativitat.